Catalunya

Catalunya és un país petit amb sis milions d’habitants, més de mil anys d’història i una cultura i una llengua pròpies que n’han anat configurant la personalitat.

Ara, Catalunya és una comunitat autònoma dins d’Espanya i ocupa una superfície de 31.930 km2.

Els catalans hem estat sempre oberts a tothom. Ens agrada rebre els forasters i mostrar-los la nostra terra. I ens satisfà que s’hi trobin bé, com a casa. Per això, potser, som un poble turístic per naturalesa.

Cada any, milions de turistes es concentren al litoral català, sense adonar-se que terra endins, però ben a prop d’aquesta mar Mediterrània, tan lluminosa, hi ha altres llocs d’interès turístic, monumental o paisatgístic que també mereixen ser visitats. 

Paisatges

Si recorreu Catalunya, hi trobareu totes les varietats de paisatges i de vegetació d’Europa. ¿Us agraden els paisatges d’alta muntanya? Heu de fer una excursió a les valls dels Pirineus, voltades de cims enlairats, amb prats alpins, boscos d’avets i estanys d’aigües cristal·lines. I, si hi aneu a l’hivern, podreu gaudir també de les instal·lacions esportives i turístiques de les nombroses estacions d’esquí. Són bellíssims parcs d’alta muntanya el Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i el Natural de Cadí-Moixeró.

¿Les vostres preferències us porten cap a paratges de mitjana altura? Podeu visitar el parc de la muntanya de Montserrat, meravellosa formació geològica amb roques de formes capritxoses i inversemblants, o el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al voltant d’Olot, on veureu els volcans extingits coberts de vegetació i grederes multicolors. O també el del massís del Montseny, que per la riquesa de la vegetació ha estat declarat reserva de la biosfera per la UNESCO, i el dels Ports de Tortosa, dominant el delta, important reserva de la cabra hispànica.

El paisatge de les muntanyes més meridionals, com és el cas del massís de Garraf, és aspre, i la roca nua i la terra grisa i rogenca hi creen un ambient suggeridor. Hi creix el margalló, l’única palmera autòctona d’Europa.

En tots aquests paisatges els faigs, les alzines, els roures i els pins us saludaran i veureu la varietat de conreus a les zones que l’home ha explotat sense trencar l’equilibri entre la riquesa natural i la riquesa agrícola. Fixeu-vos en les masies, la casa de camp tradicional que ha constituït un patit món agrícola, i noteu com els pagesos han sabut renovar les tècniques agràries sense perdre el sabor de la tradició. Us adonareu que el paisatge humanitzat és una de les característiques de Catalunya.

¿Els vostres gustos us porten arran la mar? Catalunya us ofereix també uns paisatges mariners ben variats. Si recorreu la Costa Brava, des del cap de Creus fins a Blanes, per força us sorprendran els roquissers arran d’aigua, les cales tancades per roques i illots on els pins pugnen per esgarrapar amb les arrels un lloc on créixer. Més al sud, a la Costa del Maresme i la Costa Daurada, gaudireu de platges llargues i assolellades. Les cases blanques dels pescadors us donaran la benvinguda en aquest ambient tan propi de la Mediterrània, de la ribera d’un mar que és amable i ben conegut d’antic.

Fóra interessant que coneguéssiu una altra mena de paisatge: l’extensa plana de terra i aigua del delta de l’Ebre. Els aiguamolls i els joncs són l’ambient idoni per a la reserva d’ocells migratoris, una de les més importants d’Europa.

En la transició de l’alta muntanya a la costa veureu, terra endins, l’abundor dels bladers, les vinyes i les oliveres al costat de les noves plantacions de fruiters o d’hortes excel·lents. En acabar la vostra estada a Catalunya ens agradaria que haguéssiu pogut copsar totes les varietats que us ofereix el seu paisatge, que pot ser el primer pas per apreciar la nostra personalitat.

Història

Quan viatgeu per Catalunya, no tingueu pressa. Un passat de més de mil anys bé ho mereix, ¿oi? A Empúries, a la Costa Brava, reviureu la presència dels grecs d’època clàssica. La colònia grega, poblada més tard pels romans, ens ha llegat un conjunt d’escultures i peces de ceràmica molt valuoses. Des d’allà no us costarà gens arribar al poblat ibèric d’Ullastret ni passejar sota l’ombra de les muralles imposants. A la Costa Daurada, haureu de visitar la ciutat imperial Tarraco, avui Tarragona, tot un tresor de monuments romans.

¿Voleu sentir-vos dins un ambient medieval i passejar acompanyat pel record de monjos savis, cavallers valents i comerciants arriscats? Doncs l’heu encertada visitant Catalunya, un país la personalitat històrica del qual es va formar a l’edat mitjana. De monuments pre-romànics, romànics i gòtics, bastits entre els segles IX i XIV, n’hi ha tant a les planes com a les muntanyes. Hauríeu d’admirar, a la Costa Brava, el monestir de Sant Pere de Rodes, dominant el mar, i terra endins, el de Santa Maria de Ripoll i els tres monestirs cistercencs de Santa Maria de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, importants centres culturals i artístics medievals. A les ciutats de Girona, Barcelona, Tarragona, Tortosa i Lleida heu d’admirar les catedrals, entre les quals la de Girona, amb la nau més ampla del gòtic europeu. També hi trobareu els edificis medievals que acollien, i tot sovint encara acullen, les institucions de govern, com ara la Paeria de Lleida o el Palau de la Generalitat, a Barcelona, seu del govern autònom de Catalunya. Aquestes pedres us parlaran dels temps en què els mercaders catalans navegaven arreu de la Mediterrània i els homes d’armes senyorejaven força indrets de les seves ribes.

Us cridarà l’atenció la bellesa de formes i l’originalitat dels monuments dels segles XIX i XX, d’estil modernista, corrent europeu que va adquirir a Catalunya caràcters propis. ¿No us sembla curiós que, a les zones vitivinícoles, els cellers, anomenats literàriament "catedrals del vi", adoptessin sovint l’estil modernista? ¿O que el mateix estil fos adoptat en la construcció d’algunes de les fàbriques símbol de l’activitat fabril del segle passat, quan el país va viure la Revolució Industrial? Barcelona és la ciutat del món amb més edificis modernistes... No és gens estrany, doncs, que Antoni Gaudí fos català.

La tradició innovadora de l’arquitectura catalana continua vigent en les realitzacions actuals. 

Museus

¿Voleu saber una dada sorprenent referent a un país petit com Catalunya? Tenim més de tres-cents museus oberts al públic, alguns dels quals conserven col·leccions molt valuoses d’interès universal.

A Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, podeu visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya, remodelat els darrers anys, que té la millor col·lecció mundial de pintura romànica. També a Montjuïc s’alça el singular edifici de la Fundació Joan Miró, obra de Josep Lluís Sert que aprofita al màxim la llum i l’espai. Al Parc de la Ciutadella, el Museu d’Art Modern conté una notable col·lecció de pintura i escultura catalanes dels segles XIX i XX, i al Raval s’ha inaugurat, el 1995, en un edifici de Richard Meier, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Al carrer Montcada, en un bell palau gòtic restaurat, el Museu Picasso conté interessants obres de joventut del pintor, que tant va estimar Catalunya, i altres de donades per Picasso mateix.

Tornant a l’art romànic, en podem admirar el simbolisme i la religiositat, i belles mostres del gòtic als museus diocesans de Vic, Girona, la Seu d’Urgell i Solsona.

Únic i insòlit pel contingut és el museu creat per Salvador Dalí a Figueres, la seva vila natal, gràcies al qual podreu comprendre les inquietuds surrealistes del pintor.

En moltes poblacions catalanes trobareu museus petits amb col·leccions interessants de les especialitats més diverses i originals. Davant la impossibilitat de citar-los tots, recordarem només el Museu del Vi, a Vilafranca del Penedès; el de la Pell, a igualada; el de Paper, a Capellades; el del Càntir, a Argentona; el de les Puntes, a Arenys de Mar; el de cotxes antics, a Sils; les col·leccions dels museus Romàntic, Maricel i Cau Ferrat, a Sitges, i l’únic museu del món dedicat als autòmats, a la muntanya del Tibidabo a Barcelona.

A Catalunya ens esforcem perquè els museus siguin llocs vius. Per això, al compàs del temps actual podeu visitar el Museu de la Ciència i el Planetàrium, a Barcelona, o el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa.

Festes Populars

A Catalunya, cada poble i ciutat tenen cada any uns dies de festa major. L’alegria es desborda i tothom obre els braços als forasters. Moltes localitats conserven costums tradicionals d’origen ben antic. Així, a les comarques de Tarragona podeu admirar l’agilitat i la força dels "castellers", que enlairen espectaculars torres humanes. Si voleu córrer esquivant el foc i els petards que escup el drac i encenen els "dimonis", heu d’anar per Corpus a la Patum de Berga. La Patum és una festa inoblidable on es barregen arrels paganes i cristianes que es transmeten de generació en generació. De caràcter netament cristià és la Dansa de la Mort, que recorre els carrers del poble de Verges cada Dijous Sant en record de les terribles epidèmies medievals.

La nit de la vigília de Sant Joan (24 de juny) veureu encendre grans fogueres a les places i carrers de pobles i ciutats. Enmig de coets i focs d’artifici, al ritme de la música de la revetlla els catalans celebrem, tot menjant coca i bevent cava, el solstici d’estiu durant tota la nit. En les festes majors i altres celebracions i diades veureu passejar i ballar els gegants, voltats dels satírics cap-grossos.

Una altra manera de celebrar el goig i la germanor de la festa són les ballades de sardanes. Aquesta dansa tradicional, pròpia de Catalunya, es balla al so de la cobla, original conjunt d’instruments de vent i un contrabaix; els balladors es donen les mans mentre fan i desfan passos i contrapassos. Intenteu de participar-hi i sereu ben rebut. És una experiència que us aconsellem.

De temps antics, els mercats i les fires també han estat motiu de trobada i de festa per a tothom que sàpiga combinar feina i esbarjo. En molts pobles encara podeu veure el mercat setmanal o, fins i tot, diari, com les pintoresques subhastes de peix a peu de barca als ports pescadors.

A Catalunya. com arreu, se celebren també els Carnavals, són especialment alegres i multicolors els de Solsona, Sitges i Vilanova i la Geltrú . Uniu-vos a l’alegria popular d’una festa i coneixereu el nostre caràcter, que pot semblar una mica reservat en aparença, però que en realitat és amable, alegre i acollidor, com correspon a un poble mediterrani.

Teatre i Música

Les manifestacions teatrals al país tenen una tradició que arrenca de l’edat mitjana. Grans autors i actors en llengua catalana han prestigiat el teatre i els escenaris de Barcelona i altres poblacions d’importància, els quals atrauen un públic exigent i participatiu. 

Catalunya ha estat pionera en l’experimentació i la renovació de les manifestacions teatrals. Entre els grups més interessants citem el Teatre Lliure de Barcelona, Els Comediants, Els Joglars, Dagoll Dagom o l’innovador La Fura dels Baus, que han ultrapassat les nostres fronteres. Cada any tenen lloc a l’estiu el festival del Teatre Grec de Montjuïc, a l’aire lliure, i la Fira del Teatre al Carrer a Tàrrega. Si sou afeccionat a l’òpera, Barcelona té una important tradició radicada al famós Gran Teatre del Liceu de la Rambla, inaugurat el 1847, on s’han representat les millors òperes del repertori universal i han actuat els més grans cantants, entre els quals els catalans Motserrat Caballé, Josep Carreres i Jaume Aragall. Destruïts sala i escenari per un terrible incendi (1994) s’estan reconstruint al mateix indret d’acord amb una estètica tan fidel a l’original com és possible. 

La música simfònica i de concert ha tingut a Catalunya autors i intèrprets de categoria mundial, com ara Enric Granados i Isaac Albèniz, l’avantguardista Robert Gerhard o el gran violoncel·lista Pau Casals. al Palau de la Música Catalana, la sorprenent sala modernista, se celebren interessants i diverses temporades de concerts amb els millors intèrprets i conjunts mundials. El cant coral té també una llarga tradició i es mantenen gran nombre d’agrupacions corals arreu del país. 

A l’estiu, podeu assistir, en moltes poblacions, a festivals musicals en recintes monumentals o en llocs d’especial interès artístic. Tenen notable importància els del Castell de Peralada, amb òpera i concerts, Cadaqués, Torroella de Montgrí, Santes Creus, la Seu d’Urgell i el Vendrell, entre d’altres. 

La música popular té una gran vitalitat i s’hi conreen els gèneres més diversos, des del flamenc - amb una sòlida tradició i figures de la talla de Carmen Amaya o, mes recentment, Mayte Martín - al jazz - amb intèrprets de fama internacional, com el pianista Tete Montoliu, i un animat circuit de sales i festivals - o la salsa. Cal consignar també una magnífica llista de cantautors - Raimon, J.M. Serrat, L.Llach.etc.

Gastronomia

La gastronomia catalana arrenca, com tants altres aspectes del país, de la saviesa i la tradició populars. El tractament d’uns elements simples aconsegueix meravelles que el paladar sap agrair. En aquest sentit heu de tastar l’humil pa sucat amb tomàquet i ben amanit amb oli i sal; trobareu que combina a la perfecció amb les anxoves salades o la gran diversitat d’embotits del país. Però la cuina catalana també té plats intel·ligentment elaborats i d’una gran originalitat dignes de les millors taules: pollastre amb llagosta, llobarro amb flor de farigola i carabassons rostits, perdiu amb raïm, conill amb ametlles, suquet de peix o fricandó. La pastisseria també té merescuda fama i cada comarca catalana, tant de terra endins com de vora mar, té les seves especialitats, Deixeu-vos aconsellar i descobriu-les.

No cal pas que us diguem que el complement d’un bon àpat és un bon vi. Els vins catalans us ofereixen varietat i una qualitat garantida per denominacions d’origen. Així, podreu assaborir des dels vins blancs i rosats de paladar suau fins als negres de graduació elevada i gust intens. El vi escumós de qualitat, anomenat cava, elaborat segons el mètode tradicional, ha adquirit carta de naturalesa a Catalunya i, per la seva qualitat, es compta entre els primers productes d’exportació del país. Si sou afeccionat als licors per cloure un bon àpat, també en trobareu una gran varietat, en molts casos d’elaboració gairebé artesanal (ratafies, misteles, malvasies, etc.).