Buscant disponibilitat

Roses és una vila d’essència mediterrània i de marcada tradició turística i marinera. Està situada en un entorn natural únic, al nord de la Costa Brava, a menys de 30 km de la frontera francesa, a 65 km de Girona i a 160 km de Barcelona.

Els seus orígens es remuten al segle VIII aC amb l’arribada dels rodis i la fundació de la ciutat grega de Rodes. Aquests fets històrics han esdevingut les senyes d’identitat d’una vila moderna, culturalment activa i generosa fruït de la convivència amb altres pobles i civilitzacions, de les quals ens sentim molt orgullosos i satisfets

Us convidem a navegar per una vila plena d’encants i de noves sensacions per descobrir, tal com van fer fa més de 3000 anys els primers pobladors, on gaudir de la natura, de la cultura , del dolce far niente i de les tradicions és un privilegi a l’abast de tothom.

Si aconseguim que Roses us sedueixi per les postes de sol que s’hi contemplen, pel tarannà afable i hospitalari de la gent, pel llegat històric, per l'oferta turística, esportiva i gastronòmica, per la professionalitat en els serveis que ofereix i per les infinites possibilitats de lleure i oci, haurem assolit el nostre objectiu.

La Ciutadella
La passejada pel recinte de la Ciutadella és imprescindible per als qui visiten Roses. Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, la Ciutadella aplega vestigis de diferents èpoques i ocupacions. La fortificació militar, amb la monumental Porta de Mar, és un recinte de 131.480 m2 d'estil renaixentista que va ser construït el 1543. El seu interior és un important jaciment arqueològic on es troben les restes de la ciutat grega de Rhode, fundada l'any 776 aC pels rodis; el barri hel·lenístic, que va viure durant els segles IV i III aC els moments de màxima prosperitat de la ciutat; la vil·la romana, datada entre els segles II aC i VI dC; el monestir romànicollombard de Santa Maria, del segle XI, i les troballes del segle XIX.

Conjunt Megalític
Habitada des de temps remots, Roses té un dels itineraris megalítics més complets i impressionants de la Costa Brava. Tres grans dòlmens són el record dels primers pobladors: la Creu d'en Cobertella (3000-2700 aC), el Llit de la Generala (3200 aC) i el Cap de l'Home. El dolmen de la Creu d'en Cobertella, que és el més gran de Catalunya, data del neolític i va ser declarat monument historicoartístic al març de 1964. Disposa d'una gran galeria, coberta per una llosa de quatre tones,que fa 5,20 metres de longitud, 2,45 d'amplada i 2,14 d'alçada. En el recorregut pels orígens del municipi també s'hi troben els dos menhirs de la Casa Cremada, que daten del quart o del tercer mil·lenni aC: la cista de la Casa Cremada, que havia tingut un ús funerari, com els dòlmens, i la cova-dolmen del Rec de la Cuana, datada el 2500 aC.

Castell de la Trinitat
El castell de la Trinitat corona la punta de la Poncella per damunt del far de Roses. Aquesta construcció militar, que data de l'any 1544 (s. XVI), va ser edificada sota el regnat de l'emperador Carles I. Té forma d'estel de cinc puntes, amb arestes angulars pronunciades per defensar-se dels projectils enemics. Les seves dimensions són força considerables i els seus murs fan més dos metres de gruix. Tenia tres terrasses per a bateries de canons, obusos o morters, a diferents altures, per defensar el port i la costa.La seva guarnició era de dos-cents homes com a màxim. Tot el conjunt, encara que molt enderrocat, és un extraordinari exemple d'una fortalesa d'artilleria de costa.

Castrum Visigòtic
Situat a la urbanització Puig-Rom, va ser construït amb finalitats defensives en el decurs del segle VII, però malgrat la solidesa de la fortificació, avui només en queden les restes.
És de planta ovalada, amb dos llenços pràcticament paral.les. La porta d'accés al recinte era a migdia, la qual estava flanquejada per dues torres quadrades. Els murs, fets de pedra de granet, es construïren amb la tècnica de la doble paret. Tingué una finalitat purament estratègica, de defensa. A l'interior, s'hi han trobat nombroses restes de ceràmica, peces de bronze i objectes de ferro, sobretot eines agrícoles
Declarat Bé Cultural d´Interès Nacional l´any 1963.

Castell de la Bufalaranya
Construït cap al segle X, el castell de Bufalaranya té com a característica singular el dibuix que formen les seves lloses, disposades en forma d'espiga (opus spicatum).Es troba damunt d'un turó, prop de la carretera que va de Roses a Cadaqués.

Esgésia de Santa Maria
De l'antic temple, que va ser consagrat l'any 1796, se'n conserven l'absis, el creuer i la cúpula. La resta de la nau, les capelles laterals i la façana són neoclàssiques, de l'any 1853, obra de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol.

Casa Mallol
Aquest edifici modernista, situat a la plaça Catalunya, data del 1906 i va ser projectat per l'arquitecte Joan Marès.
A la façana destaca una tribuna i diverses obertures amb columnetes i decoracions florals en relleu. A l'interior s'han conservat els sostres ornamentals, elements de forja i alguns vitralls, recentment restaurats.Actualment acull la casa de la vila.

La cuina de Roses es caracteritza per la seva varietat de productes, típicament mediterranis. És una cuina tradicional en l'elaboració però selecta en els productes, ja que té com a base principal el peix fresc de la badia de Roses.

Suquet de peix de Roses tot l'any
La riquesa patrimonial de Roses s’assaboreix també a la taula. Dinàmica com la mateixa vila, la gastronomia local ha experimentat tota una sèrie de canvis i d’evolucions.

El tradicional art mariner dels pescadors de la vila va crear una recepta basada en una combinació de productes frescos. A les cales o les llars es cuinava el Suquet, un plat tan senzill com bullir peix acabat de pescar amb patates.

Amb el pas del temps, aquesta recepta casolana s’ha anat enriquint amb la incorporació de productes típicament mediterranis, donant pas a diferents versions d’aquell art mariner.

Els restaurant adherits a la campanya "Suquet de Peix de Roses" presenten diverses formes de posar a la taula i degustar el tradicional plat de pescadors, alhora que ofereixen una àmplia mostra de vins amb D.O. Empordà.


Aquesta simbiosi de terra i mar contribueix a incrementar el valor afegit de la Costa Brava, un espai diví.

Parc Natural del Cap de Creus
La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l'any 1998 amb la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus) de més superfície protegida de Catalunya, d'una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya.

Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats: la punta del cap de Creus (amb el mític far del cap de Creus, lloc on es rodà la pel·lícula The Light at the Edge of the World (1971) -  "La llum de la fi del món", de Kevin Billington), i el cap Norfeu, un paratge d'una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s'han descobert recentment vestigis d'activitat volcànica de fa uns 10 milions d'anys.

Pel que fa a l'àmbit marí, es protegeixen tres zones d'enorme riquesa submarina: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l'illa de s'Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu.

Els espectaculars afloraments geològics són un dels trets més significatius del Parc Natural, amb les seves complicades i belles formes que sovint fan desbocar la imaginació del visitant, que veu al seu lloc imatges d'animals reals o éssers mítics (lleó, drac, camell, àliga, gat, rata...), malgrat que són el vent i el mar, i no els Déus, els que amb llur activitat incessant, iniciada fa milers d'anys, han anat modelant el paisatge geològic del cap de Creus fins al moment actual.

Per als amants de la natura, el territori del cap de Creus disposa d'una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el sèseli ferreny (Sesell aleatum subsp. Farrenyii) o el limoni (Limonium geronense), tot i que no cal oblidar la presència de la lleterassa arbòria (Euphorbia dendroides) o el coixí de monja (Astragalus massiliensis) o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia (Posidonia oceanica).

Pel que fa a la fauna, tampoc no es pot obviar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la reineta (Hyla meridionalis), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i el nero (Epinephelus guaza).

Parc Natural dels Aiguamolls
La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l'any 1998 amb la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus) de més superfície protegida de Catalunya, d'una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya.

Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats: la punta del cap de Creus (amb el mític far del cap de Creus, lloc on es rodà la pel·lícula The Light at the Edge of the World (1971) -  "La llum de la fi del món", de Kevin Billington), i el cap Norfeu, un paratge d'una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s'han descobert recentment vestigis d'activitat volcànica de fa uns 10 milions d'anys.

Pel que fa a l'àmbit marí, es protegeixen tres zones d'enorme riquesa submarina: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l'illa de s'Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu.

Els espectaculars afloraments geològics són un dels trets més significatius del Parc Natural, amb les seves complicades i belles formes que sovint fan desbocar la imaginació del visitant, que veu al seu lloc imatges d'animals reals o éssers mítics (lleó, drac, camell, àliga, gat, rata...), malgrat que són el vent i el mar, i no els Déus, els que amb llur activitat incessant, iniciada fa milers d'anys, han anat modelant el paisatge geològic del cap de Creus fins al moment actual.

Per als amants de la natura, el territori del cap de Creus disposa d'una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el sèseli ferreny (Sesell aleatum subsp. Farrenyii) o el limoni (Limonium geronense), tot i que no cal oblidar la presència de la lleterassa arbòria (Euphorbia dendroides) o el coixí de monja (Astragalus massiliensis) o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia (Posidonia oceanica).

Pel que fa a la fauna, tampoc no es pot obviar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la reineta (Hyla meridionalis), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i el nero (Epinephelus guaza).

Món Submarí
La riquesa submarina de les nostres costes és per a molta gent un medi desconegut i, en algunes ocasions, fins i tot temut.

Us convidem a conèixer aquest món amb tota la seva esplendor i riquesa natural. Intenteu gaudir-ne d'una manera tranquila i segura, ja sigui mitjançant els vaixells de visió subaquàtica, ja sigui, per als més agosarats, amb un bateig submarí, que ens ofereix l'oportunitat única d'endinsar-nos en aquest medi talment com si en forméssim part.

Habitualment, ens trobarem amb gran quantitat d'espècies animals i vegetals pròpies de fons marins rocosos o sorrencs. A causa de les nombroses escletxes i coves que conformen el fons, moltes espècies hi troben refugi o un lloc per fer-hi el seu cau.

Sens dubte, una de les espècies de peix més preuades és el nero (Epinephelus guaza); ara bé, si es fa un cop d'ull dins les esquerdes i els forats de les roques, s'hi observen multitud d'altres organismes habitants d'aquests ambients, tal com els cnidaris (lleptosammia pruvoti), les garotes (Echinaster sepositus), les esponges, i a més profunditat, les meravelloses gorgònies vermelles o mans de mort, així com algun congre (Conger conger) o la morena (Muraena helena) sortint d'algun dels seus caus situats a les cavitats de les roques.

Als fons més sorrencs, hi predominen els herbassars de posidònia (Posidonia oceanica), una de les poques plantes fanerògames (amb arrels i flors) que habiten als fons del mar, i que no només són d'una gran bellesa, sinó que també són refugi i cria de nombroses espècies de peixos i altres organismes marins.

Els organismes associats a les praderies de posidònia són les esponges, diversos tipus de cucs, estrelles de mar, crancs o pops.

Finalment, no podem oblidar l'existència de gran quantitat de peixos i la presència d'un mol.lusc; la nacra (Pinna nobilis).