VISUAL CATALONIA - Costa de Barcelona-Maresme

Turisme

El terme municipal de Calella, a 30 minuts de Barcelona, compta amb tres quilòmetres de platja i unes roques a partir del Capaspre amb magnífiques caletes, una de les quals per a nudistes. El nucli urbà s'estén entre el litoral i una part muntanyosa que coincideix amb els contraforts del Parc Natural del Montnegre-Corredor. La seva àmplia platja de sorra daurada, que ha estat guardonada amb la bandera blava de les platges d'Europa per la seva qualitat durant els últims vuit anys, ha afavorit la creació d'un important complex turístic i una infraestructura de serveis de primera qualitat. Una atractiva oferta comercial es desplega als carrers del centre de la ciutat, convertit en illa de vianants.

Al mar s'hi practiquen tota classe d'esports nàutics, així com a la platja i a les instal·lacions municipals, on hi ha activitats de tota mena i per a totes les edats, com ara kaiak, volei-platja, aeròbic, mini club, biblioplatja, etc. dins del programa d'animació turística Calella Activa, que també ofereix activitats culturals (mercats artesanals, concerts, festes, etc.) en altres indrets de la ciutat. A més a més, Calella té la infraestructura ideal per a la celebració de congressos, certàmens i convencions. També disposa d'una gran varietat de terrasses, restaurants, sales de ball, discoteques i bars musicals que li donen una vida nocturna ideal per a totes les edats.

El nucli antic es conserva al voltant de l'església, amb carrers estrets i rectilinis on a l'estiu hi ha gran activitat. L'església arxiprestal de Santa Maria, neoclàssica, conserva el portal barroc de l'antic edifici, amb els caps dels dotze apòstols esculpits per Jean de Tours. Edificis pròxims són història viva, com la Casa dels Salvador (segle XIV), amb portes adovellades, finestrals gòtics i matacà a la porta d'entrada, i la Casa Sivilla (segle XVI). Al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué es conserven objectes i documents relacionats amb la vida de la ciutat. Llocs de visita obligada són: la coquetona capella de Sant Quirze i Santa Julita; caminant una estona, el símbol de la ciutat, el Far, construït el 1859, i les Torretes, de telegrafia òptica, construïdes els anys 1849 i 1850 a la zona del far; el noucentista Parc Dalmau, un paratge per gaudir de la natura i de l'ombra de les seves; el noucentista passeig de Manuel Puigvert, amb els plàtans centenaris, i el nou passeig de Garbí, que permeten caminar i reposar plàcidament gaudint de la vista que ens regala el mar; i les pistes forestals cap a diferents punts del Montnegre, idonis per fer senderisme i bicicleta de muntanya.

Al passeig de Manuel Puigvert s'hi celebren la Fira de Calella i l'Alt Maresme, tradicionals ballades de sardanes i tota mena de manifestacions culturals i populars. Calella també és coneguda pel seu Carnaval, l'Exposició de Roses de Catalunya, l'Aplec de la Sardana més antic i important de Catalunya, la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita, revetlles populars, una programació de dansa i música de qualitat a l'estiu, la Festa Major de la Minerva, els Festivals Internacionals de Bandes de Música i l'espectacular Festa de la Cervesa, "Oktoberfest".

Aquestes són algunes de les raons perquè Calella, que va ser pionera del turisme a Catalunya i Espanya i que ha continuat mantenint la seva oferta turística a un alt nivell, sigui reconeguda com la capital turística de la Costa del Maresme.

Calella

Calella, coneguda com la capital turística de la Costa del Maresme, es caracteritza per ser una ciutat cosmopolita i alegre, amb un clima típic del Mediterrani. A 50 km de Barcelona i de Girona la seva situació geogràfica, així com les vies de comunicació esdevenen, un factor clau per a la realització de tota classe d’excursions i activitats. Aquest fet la converteix en una destinació turística ideal.

La configuració de la seva trama urbana, amb una gran zona de vianants i comercial així, com la disposició de 15 places, agradables espais verds i una gran oferta d’allotjament (amb prop de 14.000 places en hotels, apartaments i càmpings), fan de Calella una de les destinacions turístiques més importants del país.

Una oferta de prop de tres quilòmetres de longitud de platges i més de 180.000 m2 de sorra daurada i neta, aigües intensament blaves, zones naturals com el Parc Dalmau, passeig de Manel Puigvert, passeig de Garbí o Les Torretes, fan de Calella una ciutat dinàmica, moderna i acollidora que permet gaudir al visitant d’una destinació amb una singularitat pròpia.

La ciutat de Calella acull anualment aproximadament uns 250.000 turistes, que provenen d'Europa, principalment britànics i alemanys.

Des de fa uns anys, s'ha endegat un procés ambiciós: esdevenir una ciutat de referència en el camp de la cultura popular i tradicional, d'arrels mediterrànies i catalanes, tot integrant aquells elements propis de les persones que han volgut fer de la ciutat el seu lloc de residència i s'hi senten integrades i amb voluntat pregona d'esdevenir calellenques, sense cap altre adjectiu.

Calella és una ciutat amb més de 650 anys d'història. Ha estat i és encara avui una ciutat oberta al mar i a la muntanya, gelosa de la seva història, d'un passat ric en fets i sempre oberta a la catalanitat, que ha esdevingut, amb el pas dels anys, una comunitat receptora de persones nouvingudes de multitud de països, culturalment diferents, però amb una gran riquesa personal i col·lectiva.

Hist�ria de la vila

De l’edat antiga al segle XIV
Malgrat que dins el teme de Calella no es coneix cap vestigi de poblament d’època ibèrica, sabem que tota la franja costanera del Maresme era habitada per la tribu dels laietans, diseminada en petits poblats situats en enclavaments elevats de fàcil defensa. A partir del segle I aC, el progressiu procés de romanització va fer surgir nombroses vil.les a les zones baixes del litoral, comunicades per la via romana que conduïa a Barcino. Es tractava de mansions agrícoles, dedicades a la producció de blat, oli o vi. A Calella han estat excavades, al sector de l’hospital, les restes d’una vil.la romana datable entre els segles I aC i I dC.

Fora d’això, no hi ha cap altra referència històrica destacable del terme durant tot el primer mil·lenni de la nostra era. Després de l’ocupació àrab, a partir del segle IX, el terme formava part d’una extensa demarcació que anava des de Caldetes fins a Tordera. A partir del segle XI està documentada l’existència del veïnat de Capaspre, integrat a la parròquia de Pineda, sota la dependència senyorial del castell de Montpalau. Estava format per un reduït nombre de masies situades al capdamunt de la riera, amb una torre de defensa i un parell de capelles, dedicades a Sant Quirze i a Sant Elm.

El topònim de Calella apareix documentat des del principi del segle XII. A partir de llavors, allunyat el perill sarraí, alguns veïns de Capaspre bastiren les primeres cases de pescadors prop de la desenbocadura de la riera.

El naixement de Calella
Hi ha dues dates clau que condicionen el naixement del nucli agrupat de Calella. La primera és l’any 1327, quan el rei concedí el privilegi de celebrar mercat setmanal; i l’altra el 1338, quan el vescompte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, atorgà carta de poblament i franqueses als hatitants de “tots los poblats en lo lloch de Calella”, pels quals estableix personalitat col·lectiva sota el nom d’Universitat de Calella del terme de Montpalau. En aquest document es fixen els límits de la població (des de l’actual carrer de Romaní fins a la riera, i des del mar fins a la muntanya del Roser). Els privilegis de la carta de poblament, confirmats de nou pels Cabrera el 1429, i el desenvolupament de la pesca, van afavorir l’augment de població i el creixement urbà. Des de 1400 residi a la vila el batlle de Montpalau, que exercia la juristicció en nom del vescompte, i al llarg de tot el segle XV moltes famílies pageses del veïnat de Capaspre abandonen els masos per habitar a la vila.

L’edat moderna
Segons el fogatge de 1497, el nucli urbà de Calella tenia 35 cases habitades, més 9 llars als veïnats de Capaspre i Vallderoure. Durant el segle XVI, la vila configurà el seu tramat urbà centrat per la Plaça, on se celebrava el mercat, i els carers de l’Església, Jovara, de Mar (Bartrina), Batlle i la Clota, conegut també com el barri d’en Salvador, pel gran nombre de solars que aquesta família hi posseïa.

D’aquella època es conserven diversos casals, molts d’ells fortificats pel perill que suposaven les incursions dels corsaris turcs i berberiscos. El 1525, el papa va autoritzar la creació de la parròquia de Calella, independent de Pineda, i tres anys després s’iniciaren les obres del temple parroquial. Mentre durava la construcció, els calellencs rebien els sagraments a la capella de Sant Elm, dedicada a partir del segle XIX a Sant Quirze i a Santa Julita. El 1564 es va consagrar la nova església i el 1599 els Cabrera atorgaren nous privilegis establint l’organització definitiva del consell municipal, representat per jurats i consellers, renovables anualment, i dividint els habitants en tres classes: acomodats, menestrals i jornalers.

Després d’un llarg període d’estancament a causa de les guerres i les epidèmies que assolaren el país durant el segle XVII, a partir del 1714, un cop acabada la guerra de Successió, la vila inicià un continuat procés de creixement i puixança econòmica, passant dels 768 habitants del 1718 als 2.637 el 1787. Paral·lelament, les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres es van veure ampliades amb la construcció de vaixells i l’elaboració de puntes o randes. El darrer terç de segle, mercès a la liberalització del comerç amb les colòies americanes, fou l’època daurada del comerç ultramarí, que contribuï decisivament al desenvolupament industrial de tota la comarca. L’emigració cap als nous mercats i l’enriquiment de molts comerciants –els americanos- afavorí, amb el seu retorn molts anys després, el desenvolupament econòmic de la vila.

Segons el viatger Francisco de Zamora, que visità la contrada el 1790, Calella tenia unes 550 cases, una flota de 5 vaixells de quatre tones i 60 barques de pesca; hi havia 370 homes matriculats com a gent de mar i l’elaboració de puntes ocupava gairebé mil dones. Es desenvolupà també en aquella època la tradicional indústria del gènere de punt. El 1767 havia arribat el primer teler i el 1790 ja n’hi havia més de 200, dedicats a la fabricació de mitges de seda i de cotó.

Cap a la meitat del segle XVIII va esfondrar-se l’església, reconstruïda poc després i ampliada a partir de 1785. A la fi del segle, molts nous carrers s’havien afegit al nucli inicial, mentre els grans eixos de desenvolupament eren el carrer de l’Església i el carrer de Jovara.

Els segles XIX i XX
Les primeres dècades del segle XIX es van veure afectades pel trasbals de la guerra del Francès i les posteriors revoltes revolucionàries. Malgrat això, l’activitat industrial, centrada al sector tèxtil, i el comerç transatlàntic es van mantenir a bon ritme. A partir de 1854 s’inicià la construcció de grans vaixells i barques de pesca i poc després, el 1861, el tren arribà per primer cop a Calella. Aleshores la població assolia el seu màxim, superant els 3.500 habitants, amb un posterior estancament fins a final de segle. El sotrac que suposà per al comerç marítim la pèrdua de les colònies es va veure compensat amb la instal·lació de les primeres fàbriques mogudes per vapor, cap al 1885.

Les primeres dècades del segle XX van ser una època d’esplendor per a la indústria calellenca, estroncada per la guerra civil. La davallada del sector tèxtil va anar paral·lela a l’espectacular desenvolupament del turisme, sobretot a partir dels anys seixanta. Aquest procés queda reflectit clarament en la demografia: fort creixement entre 1900 i 1930, estancament entre 1930 i 1960, i creixement espectacular durant els anys seixanta i setanta.

El desenvolupament turístic i la forta immigració han transformat radicalment la imatge tradicinal del municipi, amb una gran densitat d’hotels i apartaments de segona redidència. La manca d’espai urbanístic ha propiciat el creixement de municipis veïns, amb l’aparició de nous barris, com el Poblenou de Pineda, subsidiari de Calella.

El patrimoni històric i artístic de Calella
Malgrat l’espectacular transformació del municipi a partir dels anys seixanta, Calella conserva, en bona part, l’estructura urbana del seu nucli original i el traçat quadriculat del seu primer eixample, descrit pel viatger Zamora el 1790, quan qualificava la ciutat com “el pueblo más gracioso que hemos visto en nuestro viaje, por la rectitud y anchura de sus calles, regularidad de sus edificios, limpieza y aseo de las casas y calles...”.

Del poblament del terme anterior al naixement del nucli urbà en resta ben poca cosa. Només el Mas Salvador testimonia la importància de l’agricultura en l’economia del municipi durant molts segles.

La part més interessant de la ciutat és sens dubte l’entorn de la plaça de la Vila, on a partir del segle XIV es celebrava el mercat que originà el posterior creixement urbà. Val la pena destacar els diversos casals gòtics, que conserven en gran part la seva estructura original i els elements decoratius del segle XVI: portals adovellalts, finestres conopials amb escuts esculpits i restes de matacans defensius. Alguns d’ells han estat acuradament restaurats, en tant que d’altres necessiten una urgent reforma. En qualsevol cas, aquest conjunt d’edificis constitueix la part més valuosa del patrimoni arquitectònic de Calella i caldria fer un esforç per reivindicar la seva importància, tant des del punt de vista artístic com històric.

Dins el mateix sector hi ha la capella de Sant Quirze i Santa Julita, del segle XVI, i no gaire lluny l’església parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau, obra barroca del segle XVIII que conserva a la portalada els magnífics relleus de Jean de Tours, procedents de l’altar del primitiu temple del segle XVI.

El Museu-Arxiu de Calella és instal·lat en un casal del segle XVII i constitueix una bona mostra de la tradició i de l’obra de diversos artistes locals. Té un interès especial el fons documental conservat a l’Arxiu Històric, nodrit amb l’aportació de diverses famílies calellenques, amb pergamins que es remunten al segle XI i que permeten resseguir la història de la ciutat des dels seus orígens.

Els segles XVIII i XIX han deixat la seva petjada a les fundacions religioses dels caputxins i de Lestonnac i a les ruïnes emblemàtiques de les antigues torretes de comunicació òptica.

I finalment, l’arquitectura del segle XX s’expressa amb els seus diferents llenguatges estètics en un bon nombre d’edificis de començament de segle, en les obres del que fou arquitecte municipal, Jeroni Martorell, i especialment en l’enorme complex de l’antiga fàbrica Llobet-Guri, una part de la qual és actualment de propietat municipal.

Tot plegat constitueix una notable conjunt patrimonial, en general poc conegut i divulgat, amb elements d’un interès que depassa el marc estrictament local.

Llocs d'inter�s

Ajuntament
Edifici inaugurat el 4 de maig de 1991 que alberga des de llavors les dependències oficials de l'Ajuntament de Calella, i que va ser dissenyat i construït per l'arquitecte Domènec Massuet.

Biblioteca Salvador de la Plaça
El 23 d’abril de 2006 es va inaugurar la nova biblioteca situada a la casa senyorial construïda cap al segle XIV.
Cartell punt trobadaInaugurada el 23 d’abril de 2006 està ubicada a la casa senyorial de Can Salvador de la Plaça, construïda cap al segle XIV.
Els Salvador de Plaça eren els apotecaris de Calella, i alguns membres de la família van ser reconeguts com a cèlebres botànics arreu d’Europa al segle XVIII.
La casa va passar a ser propietat municipal quan va quedar deshabitada.
L’edifici ha estat rehabilitat pels arquitectes: Jordi Casadevall, redactor del projecte de la nova biblioteca, i Agustí Ordeix, director de l’obra.

Can Giol
La casa coneguda com a can Giol, nom del darrer ocupant, és en realitat la casa Galceran, habitatge d’una mateixa família d’ençà del segle XIV-XV. És una edificació del segle XIV, amb porta adovellada i que encara conserva el matacà de defensa. L’interior ha sofert moltes modificacions.

Can Palmada
El veritable nom de la casa coneguda com a Can Palmada, nom del darrer ocupant, és Can Salvador de la Plaça. La seva construcció fou iniciada en ple segle XIV, amb moltes modificacions al llarg dels anys. Era l’antiga llar de la nissaga Salvador, il.lustres i cèlebres botànics, metges, farmacèutics, etc., que varen despuntar a nivell europeu durant els segles XVII i XVIII. L'edifici conserva elements arquitectònics dels segles XV i XVI, entre els quals destaca una finestra geminada gòtica. En una cantonada hi ha les mènsules que sostenien un matacà defensiu.

Club Nàutic
El Club Nàutic Calella es va constituir com a entitat privada el 23 d'agost de 1970. Compta actualment amb uns 50 socis, i 170 socis familiars, aproximadament. Ocupa, de forma provisional, unes instal·lacions al costat de les Pistes Municipals d'Atletisme. Disposa d'Escola de Vela reconeguda per la Federació Catalana de Vela. La seva activitat principal és la vela, amb la formació de regatistes, a més d'un ampli ventall d'activitats complementàries com concursos de pesca des d'embarcació, revetlles, cantades d'havaneres, festes infantils..., i organització de regates, com campionats de Catalunya, Copa d'Espanya, Regata Ciutat de Calella, Trofeu President, Trofeu d'Argent i Regata del Fresó.

Església
L’any 1539, es començà la primera església que l’any 1747 va sofrir l’esfondrament del campanar, la qual cosa provocà la ruïna total de la primera parròquia, que acte seguit va començar-se a reconstruir, arribant fins als nostres dies, malgrat la total destrucció i crema de l’any 1936. L’any 1939 es torna a reedificar i finalment el 23 de setembre de l’any 1951 fou inaugurat el temple totalment reconstruït.

Estació de Ferrocarril
La primera estació de ferrocarril va ésser inaugurada l’any 1861, any de l’arribada del primer tren a Calella, mentre continuaven les obres de les vies en direcció a Girona.

Fàbrica Llobet-Guri
Edifici on hi ha la seu de diverses entitats calellenques i naus de grans dimensions per a esdeveniments com ara balls de carnaval, festivals de dansa, concerts, etc.
Aquest edifici de grans dimensions, antiga fàbrica tèxtil de les més importants d’Espanya en gènere de punt, en altres temps en què Calella era sobretot una ciutat industrial, consta de quatre edificis, tres perpendiculars al carrer de Sant Jaume i un a la part del darrere, paral·lel al mateix carrer. Aquest últim va ser de propietat municipal abans de la compra de l’edifici central i de l’edifici més proper al carrer de les Ànimes. L’edifici del carrer de Sant Pere encara és de propietat dels hereus de les famílies Llobet i Guri, tret de la part més del darrere, que és propietat de la Fundació Fèlix Llobet.
Actualment s’utilitzen força espais dels tres edificis municipals, s’hi troben les seus de diverses entitats calellenques així com els estudis de Ràdio Calella i Calella TV i l’Escola de Música Can Llobet; hi ha dues naus de grans dimensions, una amb columnes i una altra sense columnes, que serveixen per a esdeveniments diversos com ara balls de carnaval, festivals de dansa, concerts i recitals, teatre, desfilades de moda, etc., magatzems municipals, tallers de la brigada d’obres de l’ajuntament, també hi ha magatzems de les entitats de la ciutat que ho necessiten.
Les instal·lacions esportives de la Fàbrica Llobet inclouen unes instal·lacions de tennis taula i un "boulder" (rocòdrom).
A la planta baixa de l’edifici que dóna al carrer de les Ànimes, durant tres cursos hi ha estat l’Escola Universitària del Maresme i s'hi impartien els estudis de Diplomatura en Turisme. Avui aquests espais es dediquen a seminaris i altres activitats de la mateixa escola.
Des de l’Ajuntament s’està treballant per a donar a la fàbrica majors activitats especialment relacionades amb la cultura, l’esport i el turisme.

Far
El far de Calella es troba situat al cim d’un promontori d’uns 50 metres d’altitud. Al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa, artillada, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates argelins. L’actual edifici es troba situat als 41°, 36’, 40” de latitud nord i als 8°, 51’, 38” de longitud est del meridià de Sant Ferran i està classificat com a far de tercer ordre. Una R.O. de 9 d’octubre de 1856 va arrencar els treballs d’edificació del far, que finalment, sota la direcció de l’enginyer Marià Parellada, va poder ser inaugurat el dia 15 de desembre de 1859. En un principi, la llanterna fou alimentada amb oli a pressió i, més tard, el combustible fou substituït per parafina i petroli. L’any 1927, fou electrificat, l’aparell òptic fou millorat i es canvià per un altre procedent de les illes Medes, avui dia encara en servei amb petites modificacions. Avui, la llum del far assoleix una distància d’unes 35 milles i és conegut a les cartes de navegació per les seves llampades, 3 i 2, cada 30 segons.

Font dels Lleons i pati de l'Ós
La font dels Lleons i el pati de l’Ós formen part de les tasques d’urbanització del bosc de Can Pelayo, seguint el projecte de l’arquitecte Jeroni Martorell, que naturalment no contemplava aquella mena de benzinera que més tard s’hi va edificar.

Hospital Sant Jaume
L’antic i primitiu hospital de pobres i pelegrins, d’aquí l’advocació de Sant Jaume, fou construït l’any 1547 i ha sofert moltes modificacions fins arribar al magnífic centre sanitari del qual avui gaudim.

Mercat Municipal
Sobre terrenys de la plaça de l’Hostal o plaça del Rei, l’any 1927 va ésser inaugurada l’actual edificació del mercat cobert, conegut com la plaça. És obra de l’arquitecte Jeroni Martorell.

Parc Dalmau
El Parc Dalmau, creat l'any 1928 (obra de Jeroni Martorell), amb una extensió aproximada de 18,4 hectàrees,es un magnífic espai natural amb jardins i boscos mediterranis de gran riquesa, formats per pins pinyers i alzines. També compta amb espais per al joc i el lleure de la mainada.

Passeig de Manuel Puigverd
El passeig de Mar de Calella es va projectar entre els anys 1895 i 1904, any en què es va acabar de plantar l’última filera d’arbres. El seu gran impulsor fou l’alcalde Manuel Puigvert, del qual avui dia porta el nom. L’any 1927, i seguint la planificació de l’arquitecte Jeroni Martorell, fou remodelat amb la barana encara avui dia existent.

Teatre
Edifici de l'any 1920 d'estil historicista. Cal destacar-ne les finestres arabitzants del pis superior, el fris i la gran obertura d'entrada. Destinat a teatre des del seu inici, actualment és gestionat per Joventut Artística, que hi celebra el concurs de teatre amateur de Calella a més d'altres obres.

Torretes
Les Torretes de Calella eren unes de les múltiples edificacions que formaven la xarxa de comunicacions de telegrafia òptica, que per mitjà de senyals, banderes i llums, travessaven tota la península i arribaven fins a França. Les de Calella es varen construir els anys 1849-1850, i van deixar de funcionar en implantar-se la telegrafia elèctrica.

Zona Esportiva "La Muntanyeta"
Les instal·lacions de la Zona Esportiva "La Muntanyeta" engloben les Pistes Municipals d'Atletisme i el Camp Municipal d'Esports. El Camp Municipal d'Esports és un terreny de gespa natural de 102x60 m. L'edifici de vestidors inclou 4 vestidors per a esportistes, 2 vestidors per a àrbitres o monitors, infermeria, magatzems, serveis públics, secretaria i sala de reunions, així com un gimnàs equipat. Les instal·lacions disposen també d'enllumenat artificial, grades, tancament perimetral i zona d'aparcament de vehicles. Està prevista la construcció d'una pista poliesportiva descoberta a l'interior del recinte que, conjuntament amb el projecte d'un nou Pavelló triple esportiu a l'esplanada del davant, completaran aquesta zona esportiva.

Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué
Museu pluridisciplinar d’on destaca la Pinacoteca Gallart i la Farmàcia Barri. A més, disposa d’un arxiu amb informació general i documental, i un pati destinat a usos públics.
El Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué, al centre històric d'aquesta població del Maresme, és un museu local pluridisciplinari que investiga, conserva i difon els diferents aspectes del patrimoni de la ciutat. És instal·lat en un gran casal del segle XVII, connectat per un gran pati amb l'arxiu, que es troba en un edifici de nova planta que dóna al carrer de Bartrina. La superfície total de les instal·lacions del museu és de 1.145 m2.